Corranda de la gacela

(Andrés Sabella)

Flecha viva,

la gacela,

fugitiva,

se desvela.

Salta días,

sin orillas,

lejanías

amarillas.

Dice el viento:

–¡Ven conmigo!

De tu aliento

soy mendigo.

No contesta

la gacela:

huye presta,

brinca y vuela.

Las estrellas

de su pata

dejan huellas

de aire y plata.

Materias